còrrer la marató de NY. Il.lusos de nosaltres que no sabíem que per còrrer aquesta marató cal apuntar-se molts mesos abans i portar a les teves cames com a mínim 9 maratons. De fet, tampoc ho haguéssim fet, però de totes maneres vam decidir acostar-nos diumenge al migdia a veure l'arribada a Central Park. la qual cosa suposa un esforç bastant inferior. Qui va guanyar? Ni puta ideia, a qui li importa? només al paio que s'embutxaca morterada llarga. Lo divertit és veure els personatges que tenen els nassos de còrrer 40 km's un diumenge al matí. Vam veure uns quants catalans. Se'ls reconeixia per les samarretes de Catalunya i les 4 barres pintades a la cara. Però sobretot es veien molts italians i suecs. Entre tot ells es podien veure de tan en quan lo que coneixem comunment com a "freakies": gent que no només es puleix una santa marató sinó que a sobre ho fan vestits de pallasso, pirata amb lloro -de veritat- inclos, pingüí (mirar foto), presoner o altres de difícil deixifrar.
El dilluns vam fer una volta per l'històric barri de Harlem. Ens vam acostar al mític teatre Apollo, i fins al carrer 155th per veure el Rucker Park, la llegendaria pista de basket on han jugat llegendes del basket underground i estrelles de la NBA com Wilt Chamberlain, Julius Erving, Kobe Bryant o Tracy McGrady. Entremig una cervesa al Lenox Lounge, on es reunien fa més de cincuanta anys gent com Miles Davis, Billie Holiday o Malcolm X. Com veieu tot és passat, perquè actualment no hi ha ni en James Brown o Sam Cooke destrossant l'Apollo, ni músics de jazz de merda fins al cul i tocant fins a caure morts a terra. Tampoc s'hi veuen cracks del basketball fent "one vs. one" per una mica de cavall. Fins i tot uns blanquitus com nosaltres ens podem passejar per allà com si fòssim a la Rambla de Figueres. Indignant.
PD: el meu company de viatge ho tornat cap a les catalunyes avui. Seguiré aquesta aventura un mes més jo sol. Si passa una setmana sense que pengi cap post, que algú es posi en contacte amb la Interpol. Que busquin un caucàssic de 1'80m amb gorra, tatuatges de l'Snoopy i samarretes dels 76rs.
6 comentaris:
uola!!!doncs la disfressa aquesta de Pingu és un puntassu!!jajaja. al final de què et vas disfressar tu? espero que de torero no...jejeje. L'altre dia vaig trobar-me en toni a barraques i em va donar la raó: si tu no hi ets, ells passen de mi...aix...torna ja!!jajaja. per cert..sth exciting with someone?? kisses
I don't uderstand english... sorry... home, que aquest és un bloc públic, que surt al google i tot! què vols que t'expliqui?!? jejej
Ja veus que no te'n pots refiar de la penya de Figueres. Tranquil.la que en una mica més d'un mes estic aquí!! (has vist com faig anar els accents!?)
Ah! i la disfressa... bé, al final va ser la foto que vaig penjar en l'anterior post, amb una màscara de no sé ben bé què. totalment per sortir del pas i entrar a la festa on ens van convidar. res de l'altre món. Kisses!
Tu, aixó que dius del interpol, que es? em sembla que el meu PC no en porta...
pero en tot cas, si no tornes per aqui, em puc quedar aquell armari de la marca Rhodes que hi ha "encara" al local?
m'aniria bé per posar-hi el foie.
per cert, aixó que deies dels 40 km., treu't-ho del cap. no pot ser bo...
com deia Howlin' Wolf:
Some are built for speed, and some are built for Comfort(i em sembla que tu deus ser dels segons, no?)
Cuida't
Que gran i quanta raó que tenia Howlin' Wolf. Si ens ho mirem així, sí, sens dubte formo part dels segons.
Millor agafa el moble del Hammond. Fa pinta de conservar millor el foie. Ja posats... Take care!
yeah u do!!! u undestand English! well I saw those people running in the Marathon...OMG I don't know how and why they do it, especially those who were dressed up. I bet The customes were heavy and uncomfortable! can u imagine running like that 26 miles?
well , I actually met u tha day..it took me so long to get there! all the streets were closed , or at least those in the Columbus circle..
besos
Publica un comentari a l'entrada