New York. Dia 6: Joe Henry

El ritme de vida mica en mica va canviant. Passem de ser turistes a començar a fer vida de newyorkers. El matí l'inverteixo en comprar alguna cosa pel teclat i començar a tocar i estudiar. A la tarda ens hem de trobar a les escales del Metropolitan amb un olotí­ i una olotina, un dels quals és el bateria del combo: en Toni. Estaran per aqui 15 dies, i després fan 2 mesos a SF, i estades més curtes a Nova Zelana, Australia i Japó. S'ho han montat bé. Anem a dinar en un raconet de Central Park. Després ens porten a casa d'un conegut seu (catalè també) que viu a Roosvelt Island, la illa situada al riu entre Manhattan i Brooklyn. Agafem un fonicular per arrivar-hi. Tot és molt nou en aquesta illa. Agafem unes birres i pugem fins a la terrassa del bloc on hi ha unes boniques vistes a Manhattan. Moment per recordar.
Sortint d'aqui ens separem i quedem per l'endemà per anar a veure l'Estatua de la Llibertat i la Illa d'Ellis. Ells van a un club de jazz del Uptown i nosaltres al concert de Joe Henry en un acollidor teatre del East Village. Es confirma el que ja m'imaginava: Joe Henry és gran, molt gran. Sortint d'allà , entrem en una Jam Session d'un garito del West Village. El nivell és brutal. Només ens ho mirem. És la primera presa de contacte en el circuit de jams, però ja veiem com se les gasten.
Toca anar a dormir per llevar-se i estudiar per poder pujar en una jam i no fer el ridí­cul.