Fa dos dies, entro a la cuina de nit i em trobo aquesta portada del New York Post sobre la taula. El que em va sorpendre no va ser la notícia en si, sinó les cares dels dos protagonistes de la portada: l'assistent assassina i el poli que la custodia. No cal afegir gaire res més perquè la foto parla per si sola, però la cara d'ella fa por, molta por, i el poli sembla que la percevi i s'estremeixi de la quantitat venjança que hi ha al seu rostre. Clar que si tires el fum d'un porro a la cara d'algú, què vols... això és jugarse-la fort.Per suavitzar el tema, afegeixo un parell de postals de NY fetes per en Jordi, un amic català que viu a Long Island. No hi ha truc ni res, el tiu és força bó.
PD: ahir vaig cumplir un dels meus objectius americans. Veure Prison Break en directe per la Fox. Clar que en el 2n capítul la meva companya de pis volia veure Heroes, i com a cavaller que sóc li vaig deixar canviar. De fet el primer em va semblar força merda, i el putu Scofield, per què no deixa de xiuxiuejar i vocalitza una mica?
2 comentaris:
Psst, la foto de Central Park, deu estar presa des del teu atic, no?
Uff, quin nivell!!
En quan a la chacha asesina, confio en la seva inocencia que aviat es demostrarà; la cara de mala llet deu ser per les manilles que apreten molt.
per cert, temps enrere escrivies sobre l' I-Phone, pero no vares especificar quin tipus d'afinador porta, o si te entrada XLR o Jack, per el Baix, es clar, per que si no, no interesa...
Records dels Tuti's -Joan-
sí, però el pis amb vistes a Central Park és pels dies de cada dia. Els caps de setmana els passo a la casa de camp de Southampton per fugir una mica de la vida estressant de la city.
L'iPhone és l'invent de l'any, per tant jo crec que t'ha d'afinar el baix i tocar alguns merengues sense cap problema. T'en porto un per tu també?! ;)
Aneu escalfant que t'aqui poc em canvio de continent!
Publica un comentari a l'entrada