Ahir a la tarda, vaig decidir acostar-me al Nevada Smiths: el lloc de culte per a tot aficionat al futbol, i on es poden veure els partits de les millors lligues europees i sud-americanes. Allà ens vam reunir alguns dels catalans de NY per veure el Barça-Zaragoza. Vaig comprobar un parell de coses:
1. Messi és igual de bó aquí que allà.
2. Els mexicans es tornen literalment bojos amb en Giovanni.
A la nit, vam anara fer l'última copa amb en Toni i la Mercè, que avui segueixen el seu camí cap a San Francisco. Vam decidir entrar en un bar de 2nd Av. de caire r'n'r i country. Un americà d'origen chinés em va retar a un Billar Americà. El molt cabrón controlava una bestiesa, però no li va ser suficient. No sé encara ben bé com, el vaig tundar... Cap dels dos ens ho creiem, però la meva llegenda com a jugador de billar no deixa de crèixer.
5 comentaris:
Hola!!!! Encara no havia entrat al blog!!! Veig que tot genial!!! Només puc dir una cosa, QUINA ENVEJA!!!!!
Un petó!!!
Raulituuuuu, que tal...uf, ens heu de venir a veure segurissim. Aqui tambe hi ha moooooooooolta pero que mooooooolta musica. Com que tu ets com el google per aixo del jazz, si et llegis el programa del festival segur que els coneixes a tots!!!
Per cert, confirmo oficialment que la llegenda urbana del catala que guanyava als xinesos al billar es certa!!!
Finsaraaaaaaaaa!!
Nanu!!
ja mhe posaat al dia més o menys!!
espero star a laltura
Veig que la teva llegenda d'as del billar (que va començar quan tots dos junts vàrem apallissar l'Antonio Resines i en Fernando Ramallo per dues vegades) es manté també a terres ianquis.
Raül Marc! Raül Marc!
Cert, la llegenda va començar en aquella partida al Dalt'i'Baix (o com cony s'escrigui) amb la dupla Resines & Ramallo, però allò va ser relativament senzill... L'asiàtic aquest era una puta màquina! Això sí, a la pròxima m'hi començaré a jugar els quartos, que d'algo ens hem de mantenir.
Publica un comentari a l'entrada