dilluns, 15 d’octubre del 2007
Charlie Hunter
Hi ha pocs músics en aquest planeta que tingués más ganes de veure que Charlie Hunter, l'home de les guitarres de 7 ó 8 cordes. Comprobar a pocs metres com és capaç de tocar línies de baix mentres a la vegada fa acords, toca melodies o soleja és una experiència inolvidable. Però el més important és que això es queda en anècdota al costat de la música que fan. Concert memorable!
Com sempre, el só impresionant en una sala de concerts més aviat de tendències rockeres, on podies pendre una birra en una taula on a la vegada podies jugar al "Pac Man" o tirar-te unes fotos en una espècie de "Fotomaton" camuflat amb plantes enredaderes. Molt kitsch.
El vídeo que es pot veure el va gravar un servidor. Sí, ho sé... no és la millor realització que s'hagi fet, però... a que toca de puta mare?! doncs ja està...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
no entendré mai com toca aquest tio. a-collonant!
Quin feeling, el paio!
Si hagués estat a aquest concert segur que m'hauria distragut un parell de moments de la meva partida amb el Pacman.
El millor de tot és que no hi ha truc: ho toca tot. Sempre hi ha algun dit de la mà esquerre que l'utilitza per les cordes "baixes", però aquest dit és canviant, segons el que estigui tocant amb els altres, per tant "separa" la mateixa mà en dos. Amb la dreta acosuma a tocar el baix amb el dit polze, però tampoc sempre. És una bestiesa... Però és que si "només" fos això, després sents el que toca i és per cagar's-hi. És un dels grans.
Tens raó Joan, crec que t'hagués distret una mica la música. Sempre podríes haber demanat que baixessin una mica el volum... ;)
Aixi m'agrada...anar gastant cales vosaltres, com a bons jueus...perque tu tambe t'has fet de l'esglesia de l'Andreu no???
Seguiu divertint-vos, ah, i properament ens currarem un video guai que la competencia apreta...quan en toni tingui el seu petit mac.
Finsaraaaaaaa!!
no sé ke passa... els valors s'estàn perdent, la cultura i el saber de generacional està a punt desfumar-se en una fosca nebulosa marciana. El boca a boca s'ha convertit en un llengua llengua, xupa aki, ficala allà... On són akelles dites i el saber popular!!No podem permetre omplenar els comentaris amb frases inconnexes perkè no sabem kè dir!!!
Siusplau, fes servir els mugrons tan b com en anteriors posts... Dedika una mica més de temps i tots serem més feliços i disfrutarem aprenent del passat. Encara recordo les paraules carregades de signifacat de kualsevol iaia catalana pronunciant l'emblema més català i idiosincràtic de la VOSTRA cultura (que no difereix a grandíssims (i falsos) trets de qualsevol altra):
"No és més ric qui més té, sinó qui es conforma amb el que té."
o
"no és mes ric qui tè, sinó que és més ric qui dona"
au donks
nanit vampirs... ja podeu sortir a caçar
jo, com a bona ignorant del món aket de la música que tant t'apassiona, diré a tot que sí! jajaja. fora conyes, t'ho estàs passant de muerte cabró! com mola això que fas! jo tb vull!! jo de moment me contento en anar a Madrid i a Londres a una fira...així que nada, jo segueixo aki amb el meus patronat i el meu master i el finde que ve que són barrakes...faré un brindis amb "sangre de heavy" per tu!!!jejeje...
un petonàs ben fort!!!!
Espero rebre les vibracions del teu brindis de Barraques. Jo t'en dedicaré un per Halloween.
I no et queixis que tu et cuides de puta mare! ;)
XXOO
Publica un comentari a l'entrada