Dies agitats, de canvis i amanits amb música, molta música. Perqué a NY la música és com l'aire: n'hi ha per tothom, es necesària, està a tot arreu i és gratuita (ah no, això no...). Pots passejar per 5th Avenue i trobar un tiu cantant tant agut i amb tant de feeling com Marvin Gaye, o entrar a qualsevol garito de Greenwich Village (aquets noms me'ls invento, però sonen bé, no?) i veure el millor concert que has vist en els darrers anys. Aquesta setmana la cosa ha anat de trios. Els que us esperaveu orgies minoritàries em sap greu defraudar-vos. Trio de saxo-baix-bateria, de piano-baix-bateria, de saxo-trompeta-trombó,... moltes combinacions i totes bones. Memorables actuacions de Chris Potter, Lafaeytte Gilchrist (aquest no me l'invento) i Steve Coleman. I el millor de tot és que després de cada actuació pots parlar amb ells com si fos el veí de baix. Mentrestant m'he instal.lat en el nou pis de Park Slope (escenari de la majoria de llibres de Paul Auster), però fins al moment dormint a la "recàmera" a l'espera que marxi una noia. Aquell llit a tocar del sostre ha estat el meu niu per unes de nits. I allà dalt és on em vaig despertar a les 4 de la matinada, sorprés per una festa espontànea de gringos (americans) i colombianes debatint sobre l'art contemporani amb la música que sona a les botigues de moda del Soho. Delirant. "But, this is New York man! it's not for everybody".... i al que no li agradi que busqui una casa a Southampton amb vistes al mar.
5 comentaris:
Ei Raulet...jeje, tu sempre tan afortunat amb els pisos on vas a parar ehhh...jeje...hauries de venir a la nostra casa de frikis i pensaries que tens molta sort!!
Aqui tots son artistes en plan bohemi...pero en plan psicodelic...i el tipus de so de les festes no el puc arribar a descriure com a musica.
Anims des de San Friskis!!
enveja sana. sana, però enveja en el fons.
Tranquil, entenc que pugui despertar un cert sentiment d'enveja, però cada dia tinc més clar que: com viure a L'Empordà no hi ha res. Serveix?
Mercè, què tal!?!? ja veig que us van bé les coses també. Me n'alegro! Estic segur que us adaptareu al frikisme que us envolta, però que no us canvïin!!
Ja m'agradaria venir a comprobar aquestes festes in situ. Segur que la música deu ser alguna marcianada de les que també escolto jo...
Kisses from NYC!!
Ei Raul, aqui hi ha un festival de jazz. Segur que tens tots els grups arxivats al teu google interior pero si vols fer un cop d'ull a la programacio i recomanar...ens semblara perfecte.
Haurieu de venir en seriu...SF mola!!!
Fins aviaaaaaaaat!!!
Ok Mercè, em miraré la programació i us dic algo. El fetsival de SF té molta fama i pel poc que he vist el cartell és molt interessant, però no sé com estaran els preus. La veritat és que per música, aqui anem ben servits, però de ganes de venir no en falten... he vist que en bus tardaria una estoneta, no?!? jejeje I no sé com estan els billets d'avió...
L'altre dia vam estar en una mega black party on tocava la bateria de la Beyoncé, una noia de 24 anys amb aires hip hoperos, que l'Andreu i jo encara estem flipant. Segur que en Toni també ho hagués fet. Espectacular! Ara que ja penjo videos, ja us ensenyaré un sampler. A veure si us modernitzeu i ens sorpreneu amb algun video... ;)
Greetings!
Publica un comentari a l'entrada